Palabras del arzobispo de Valencia, monseñor Enrique Benavent, en el acto conmemorativo del Centenario de la Coronación de la Virgen de los Desamparados.
Valencians, germans i germanes, homes i dones de la nostra terra. Hui el nostre cor batega ple de goig, i l’emoció ens desborda per què unim les nostres veus i els nostres cors en un mateix cant d’acció de Gràcies a Déu pel gran regal que ens ha fet en Maria, la nostra MARE.
Mare de Déu i Mare nostra:
Cent anys després, al mateix lloc on foreu coronada com a Reina i Senyora nostra, tota Valencia, la terra valenciana, els vostres fills i filles, que es conten per milers, de tots els llocs, de cada racó de la nostra regió, plens d’alegria i emoció, reviuen i exulten en fer-vos hui, de nou, un homenatge de pur i ver amor.
Un homenatge que hui el poble valencià, el poble creient d’esta terra vol oferir-vos en la meua veu com a arquebisbe de Valencia. Però a la que volen sumar-se tantes i tantes persones que hui en el seu cor lloen a Déu per vos.
Hui es sumen a esta acció de gràcies la nostra església, representada pel Cardenal Cañizares, gran impulsor d’aquest any marià ple de celebracions que passaran a la història, els bisbes fills de la nostra diòcesi, els sacerdots, seminaristes, consagrats i laics que veuen la seua fe protegida davall el vostre mantell de Mare.
També es homenatge i acció de gràcies de la ciutat de València, representada en el seu alcalde, de la Comunitat Valenciana, ací present en el Srs. presidents de la Generalitat i de les Corts, de tots el pobles valencians, encapçalats per el sr. President de la diputació, i de tants col·lectius, forces de seguretat de l’estat, autoritats civils i militars, i representacions dels col·lectius festers que han volgut fer-se presents en esta celebració del centenari de la vostra coronació.
A l’Himne de la Coronació que és va composar fa cent anys, i que és, sens lloc a dubtes, l’expressió de la devoció a la Mare de Déu que més ha arrelat en el cor dels valencians, cantem que la terra llevantina “reviu en ta capella, al fer-vós homenatge de pur i ver amor”. Fa cent anys, al coronar esta sagrada imatge de la Mare de Déu, els nostres avantpassats li van voler fer a la Mare de Déu un homenatge de “pur i ver” amor i, d’eixa manera, manifestar-li l’agraïment pel seu amor per nosaltres.
La devoció autèntica a la Mare de Déu és la que naix de l’amor més sincer i auténtic. És mirant a la Mare de Déu on descobrim on és troba l’amor pur i ver, que no està en primer lloc en els nostres cors, sinò en el seu. En el fons, si volem entendre la clau que explica i dona sentit a tota la vida de Maria, és que en ella s’ha fet realitat plenament, la vocació de tot ésser humà a l’amor. La Mare del Senyor ens recorda que plenitut de la nostra vida està en arribar a viure un amor pur i autèntic, i que això és possible perquè Déu ens vol a cadascú des de tota l’eternitat.
Estimar amb un amor pur i ver és possible per a aquell que s’ha sentit estimat per un amor igual. La Mare de Déu, que ha obert totalment el seu cor a l’amor infinit de Déu, ha estimat plenament i en tot moment Déu i tota la humanitat. Déu és amor, és amor pur i ver cap a totes els seues criatures. Eixe amor de Pare és reflexa perfectament, en el cor maternal de la Mare de Déu.
L’amor del cor de la Mare de Déu és un amor “pur i ver” perquè Ella s’entrega totalment per tots: per Déu i per la humanitat, perquè no viu mai un amor fingit, ni busca la pròpia glòria. Eixe amor “pur i ver” no s’ha apagat mai en el cor de Maria.
La Mare de Déu ha estat sempre el testimoni del seu amor cap a nosaltres. La seua imatge, signe del seu amor, ha sigut una Font de gràcia i de benedicció: Quants valencians li han obert el seu cor en moments de sofriment i han trobat en ella el consol d’una mare que estima de veritat! Quantes pregàries ha escoltat dirigides des del cor davant el seu rostre maternal! Quants han recuperat la pau en moments de pregària! Quants s’han sentit cridats a reconciliar-se amb els germans en descobrir que ella és mare de tots! Quant d’amor brolla de la seua imatge, que és per a tots nosaltres una Font de Gràcia i de benedicció! I sabem que mai s’apagarà, per què Una mare no és cansa mai d’estimar els seus fills! Estem fets per a estimar amb un amor “pur i ver”, perquè hem estat estimats.
La devoció a la Mare de Déu ha sigut i és una Font d’amor cap als més desamparats de la nostra societat. Des del primer moment, els valencians vam aprendre e estimar amb ella, a servir els més necessitats, a socórrer els pobres. Ella ha estat un testimoni que ha animat a molts cristians a estimar els altres amb un amor com el que en ella contemplem i experimentem en la nostra vida.
Fa un segle els valencians, quan vos coronaren, Mare de Déu, van voler fer-vos un homenatge de “pur i ver” amor. Això mateix li hem volgut fer hui nosaltres: un gran homenatge en el que li volem dir que, de la mateixa manera que el seu amor cap a nosaltres no mor mai, tampoc el nostre amor cap a ella es pot apagar: que vos volem amb el mateix amor amb el vos ens estimeu; i que volem estimar els altres com Tu els estimes; que volem que en el nostre cor ocupen el primer lloc els més desamparats, aquells que més necessiten ser estimats.
Un homenatge que estos dies ha manifestat la força creativa, regeneradora i renovadora de l’amor. Tota Valencia ha fet d’esta celebració un gran signe d’amor a Vos. Cada gest de generositat, cada talent posat al servei dels demés, cada minut de treball, cada pregària, cada desvel i preocupació, tots els esforços de tantes persones i institucions han fet d’este dia un gran dia d’amor a la Mare de Déu.
Amor que sentim quan el cor batega emocionat en contemplar la vostra imatge centenària, amor que s’expressa en silencioses oracions, en cants d’alegria i benedicció, en la música, el volteig de les campanes, en danses, en els vitols exultants, i en tantes llàgrimes d’agraïment i emoció que hui expressen tot allò que no tenim paraules per a dir ni explicar.
Un homenatge que fa reviure en el vostre poble una pregaria, que vol dir-vos:
No deixeu mai de ser-nos als valencians MARE.
Mare que acarona amb tendresa els nostres infants
Mare que contagia de rialles els xiquets
Mare que acompanya amb paciència la joventut que cau i s’alça per fer-se un lloc al nostre mon.
Mare que enamora i il·lusiona els esposos
Mare que uneix en amor les famílies
Mare que riu amb els qui exulten d’alegria
Mare que consola el sofriment dels tristos
Mare que es esperança per els qui no troben sentit a la vida
Mare que eixuga les llàgrimes dels afligits
Mare que alleuja els malalts
Mare que cuida amb delicadesa els ancians
Mare que es conhort en la adversitat
Mare que és porta del cel als moribunds
I mare que és port de salvació als qui deixen la vida per a anar al Pare.
Mare dels últims, dels oblidats, dels qui no tenen veu, dels qui ningú recorda, dels innocents, folls i orats…
Sempre per a nosaltres Mare de Valencia i Mare dels Desamparats.
Amen.
