JESÚS CORBÍ VIDAGAÑ
Vicari episcopal, rector de l’ Assumpció de Torrent y celebrant habitual de la missa en À Punt
El diumenge 8 de setembre, coincidint amb el Natalici de la Mare de Déu, que se celebra com a festa major en tants pobles i ciutats de la nostra geografia, la retransmissió de la Santa Missa en À Punt complirà les seues dos-centes emissions. És un motiu d’alegria i de gratitud.
L’inici de la retransmissió fou per l’oferiment de la televisió publica valenciana a l’arquebisbat de Valencia de retransmetre les misses amb motiu del confinament que estàvem patint a causa de la pandèmia del Covid-19, com s’anomenava aleshores. Per par de l’arquebisbat es veu como una bona oportunitat de fer arribar l’eucaristia als fidels que s’estimaven celebrar-la en la seua llengua materna: el valencià.
L’arquebisbe D. Antonio Cañizares i després D. Enrique Benavent, em confiaren la celebració d’esta eucaristia i des d’aquell moment es retransmet des de la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu de Torrent. Els inicis foren sense participació presencial de fidels, a causa de les condicions imposades per la pandèmia. No més el vicari parroquial Jordi Cerdà, el diaca Quique Roig, que després també presidí alguna celebració ja ordenat prevere, l’escolà, un jove music cantor i un servidor, érem els qui celebràvem cada diumenge l’eucaristia a la presència de les càmeres i els tècnics de televisió.
Després, quan ja es podia assistir a la missa començaren a vindre els fidels i un grupet de músics i cantors que s’han mantingut i que garanteixen cada diumenge l’animació del cant. Es just valorar el seu esforç i entusiasme i agrair la seua perseverança. També s’uní l’equip de litúrgia de la parròquia a la preparació setmanal de la celebració procurant que tots els ministeris es cobriren en cada eucaristia. El diaca Fernando Fayos també ha estat participant quasi tot el temps, com a seminarista i últimament ja ordenat prevere. I també el company i amic Luis Torró que en alguna ocasió ens ha suplit en la presidència de l’eucaristia.
Els òrgans de govern de la televisió valenciana han estat sensibles a esta necessitat dels cristians valencians i de la mateixa manera que oferiren -per iniciativa pròpia- la retransmissió de la missa en pandèmia, també saberen respondre a la demanda dels ciutadans que, acabat este primer temps, demanaven la continuïtat en la emissió. Ho vaig dir en directe un diumenge i ara ho repetisc: la retransmissió de la missa per als ciutadans cristians és un espai on la televisió de tots dona lloc a un col·lectiu nombrós, que ho demana i que ho valora. Pocs espais en televisió es donen perquè siguen demanats expressament com este es va demanar, en el seu moment, per milers de ciutadans que escrigueren amb la seua petició.
Però a més de ser un espai que possibilita la practica religiosa cristiana de malalts, ancians i impedits, també és un servei d’educació, perquè la televisió te una dimensió educativa important i de la mateixa manera que aprenem el llenguatge de l’esport o la política, en gran part pels espais televisius, també aprenem el llenguatge religiós, espiritual i transcendent, siga de la confessió que siga. És una riquesa que aprenem a expressar la nostra fe en la nostra llengua materna, amb la qual pensem, riguem, plorem i també resem. D’alta banda, com afirma el papa Francesc en Fratelli Tutti (274), els creients estem convençuts que “Déu es un bé per a les societats”, i així ho manifestem i ho oferim amb senzillesa i humilitat, però amb fermesa i valentia.
La direcció de la televisió s’ha pres interès des del començament i ara encara vol millorar este servei, incorporant a la emissió de la Santa Missa el subtitulat simultani a la pantalla, per a persones amb discapacitat auditiva. És un signe d’integració molt important i també afavorirà que els fidels puguen participar millor en les respostes i els cants. Cal valorar-ho i agrair- ho. L’equip de tècnics i treballadors que cada setmana fan possible la retransmissió ho fan amb dedicació i professionalitat, però sobre tot amb el respecte que mereix el lloc on treballen i l’assumpte que retransmeten. Sempre han facilitat les coses i s’han adaptat a les necessitats. Moltes gràcies.
Entre els feligresos de la parròquia de l’Assumpció de Torrent n’hi ha un grup que participa habitualment de la celebració perquè valora el fet que siga en valencià i d’altres perquè busquen una celebració ben acurada, per a honrar el dia del Senyor. Ha estat sempre en la nostra intenció que l’eucaristia dominical no siga un espai de plató televisiu, sinó que cree l’ambient parroquial d’una comunitat que celebra amb gust els misteris de Crist. Com deia el papa Francesc en la missa crismal de 2013, que la unció de l’Esperit arribe a tots aquells que hi participen. També alguns diumenges es fa present algun grupet de persones, fins i tot de comarques llunyanes, d’Alacant o Castelló, que sons seguidors de l’eucaristia en la televisió i tenen gust de participar-hi presencialment.
Però allò que dona sentit a la celebració retransmesa per televisió és la participació des de casa, des d’hospitals o residències, d’un nombre ben considerable de fidels telespectadors, creients i alguns no tant, de molt diversa procedència i situació cultural o religiosa, que cada diumenge, amb fe, amb expectació o simplement amb curiositat, esperen que siguen les deu del matí per seguir la Santa Missa. He de confessar que ens arriben molts testimonis, de persones que troben consol, pau, ànim i força en cada celebració.
Durant el temps de la pandèmia eren molts milers (arribarem a quotes de pantalla molt altes i a un nombre d’espectadors elevadíssim) els que seguien la celebració. Fou commovedor com algunes persones contactaven amb la parròquia per manifestar gratitud, d’altres demanaven pregaries per l’espòs o la esposa que compartia cada diumenge la celebració i que el malaurat virus se l’emportà… d’altres es decidiren a parlar alguna situació greu i a demanar ajuda; d’altres s’acostaren als sagraments de la penitència i fins i tot de la confirmació… alguns estudiants a l’estranger poden participar cada diumenge en la seua llengua des dels llocs més llunyans; d’altres des de poblets xicotets que no tenen missa cada diumenge; algunes persones demanaven per escrit alguna paraula que s’havia proclamat, o textos de diversos autors citats a l’homilia… Així es feu la transcripció i publicació d’un llibre que arreplega les homilies d’un cicle sencer durant la pandèmia. Quant de be esta fent este espai televisiu! Només Déu sap la força evangelitzadora que conté, perquè qualsevol mig honest és bo per acostar la presència de Déu a la vida de cada persona, sobre tot dels més fràgils i vulnerables. La televisió ha permès de formar una gran comunitat entre aquells que cada diumenge participen de l’eucaristia.
Done gracies a Déu per este gran regal i agraisc poder presidir la missa cada diumenge. I ara, que es compleixen les dos-centes retransmissions, done gràcies perquè la primera eucaristia, en març de 2020, la vaig seguir des de casa com un malalt mes pel covid i la que fa dos-centes la seguisc novament des de la convalescència d’una operació. Així em done compte i done fe de quan valuosa és esta retransmissió d’À Punt. Perquè on dos o dos mil es reuneixen en el seu nom,
presencialment o si és el cas, per televisió, ahi està Ell en mig d’ells.
