los dos primeros días del mes de noviembre, en los que la Iglesia celebra la solemnidad de Todos los Santos y la conmemoración de los fieles difuntos, los cristianos tenemos la piadosa costumbre de visitar los cementerios en los que reposan los cuerpos de nuestros seres queridos y de orar por su eterno descanso. Os invito a vivir esta tradición con sentimientos auténticamente cristianos.

La mañana del domingo de Pascua, las mujeres que habían acompañado al Señor durante su vida pública, que habían estado cerca de Él en el momento de su muerte y habían visto el lugar donde lo habían enterrado, fueron a visitar el sepulcro. Los evangelios nos narran que en ese momento en su corazón no había lugar para la esperanza: pensaban que el Señor estaba muerto y que todo lo que habían vivido con Él era una ilusión que había terminado.

Cuando llegan al sepulcro ven que está vacío. Además, escuchan el primer anuncio pascual: Aquel a quien buscan muerto está vivo. A partir de este momento se desencadenan una serie de acontecimientos y su corazón se va transformando. Se liberan de los sentimientos de tristeza que las dominaban y una nueva luz se abre en sus vidas: descubren que la muerte no es la última palabra ni el horizonte definitivo del ser humano. Esta experiencia abre su entendimiento para entender la verdad de la vida: lo que ha vivido Cristo es aquello a lo que todos estamos llamados; Dios nos ha hecho hijos suyos para darnos la vida de su Hijo Jesucristo.

Cuando estos días visitemos los cementerios donde descansan nuestros seres queridos y recordemos lo que han supuesto para nosotros, que resuene también en nuestro corazón el mensaje esperanzador que escucharon aquellas mujeres: Jesucristo ha resucitado. Que ese anuncio nos lleve a vivir este momento piadoso con gratitud a Dios por las muchas cosas buenas que nos ha regalado por medio de todos aquellos que ya descansan junto a Él, ya que todo eso no es más que la manifestación humana de su amor de Padre que le lleva a cuidar de sus criaturas; con la confianza que nos da el saber que Dios quiere que todos los hombres se salven, y que para realizar este designio de amor entregó a su propio Hijo por nosotros; con la esperanza de que lo que hemos vivido con nuestros seres queridos no es una simple ilusión que ya ha terminado para siempre, y que, al igual que las santas mujeres se encontraron con el Señor, también nosotros un día nos reuniremos con ellos para gozar de una vida plena y de una alegría para siempre. Que esta sea nuestra meditación y nuestra oración durante estos días, especialmente en los momentos en que traemos a la memoria los recuerdos de todo lo que hemos vivido con nuestros hermanos difuntos.

Que la celebración de estas fiestas no sirva para alimentar en nosotros sentimientos de muerte, sino para que nuestros corazones se vayan abriendo a la Vida.

Con mi bendición y afecto.

PREGAR PELS DIFUNTS

Els dos primers dies del mes de novembre, en els quals l’Església celebra la solemnitat de Tots Sants i la commemoració dels fidels difunts, els cristians tenim el piadós costum de visitar els cementeris en els quals reposen els cossos dels nostres éssers estimats i pregar pel seu descans etern. Vos convide a viure esta tradició amb sentiments autènticament cristians.

El matí del diumenge de Pasqua, les dones que havien acompanyat al Senyor durant la seua vida pública, que havien estat prop d’Ell en el moment de la seua mort i havien vist el lloc on l’havien enterrat, van anar a visitar el sepulcre. Els evangelis ens narren que en eixe moment en el seu cor no hi havia lloc per a l’esperança: pensaven que el Senyor estava mort i que tot el que havien viscut amb Ell era una il·lusió que havia acabat.

Quan arriben al sepulcre veuen que està buit. A més, escolten el primer anunci pasqual: Aquell a qui busquen mort està viu. A partir d’eixe moment es desencadenen una sèrie d’esdeveniments i el seu cor es va transformant. S’alliberen dels sentiments de tristesa que les dominaven i una nova llum s’obri en les seues vides: descobreixen que la mort no és l’última paraula ni l’horitzó definitiu de l’ésser humà. Esta experiència obri el seu enteniment per a entendre la veritat de la vida: el que ha viscut Crist és allò al què tots estem cridats; Déu ens ha fet fills seus per a donar-nos la vida del seu Fill Jesucrist.

Quan estos dies visitem els cementeris on descansen els nostres éssers estimats i recordem el que han suposat per a nosaltres, que ressone també en el nostre cor el missatge esperançador que van escoltar aquelles dones: Jesucrist ha ressuscitat. Que eixe anunci ens porte a viure este moment piadós amb gratitud a Déu per les moltes coses bones que ens ha regalat per mitjà de tots aquells que ja descansen amb Ell, ja que tot això no és més que la manifestació humana del seu amor de Pare que el porta a cuidar de les seues criatures; amb la confiança que ens dona el saber que Déu vol que tots els homes se salven, i que per a realitzar este designi d’amor va entregar al seu propi Fill per nosaltres; amb l’esperança que el que hem viscut amb els nostres éssers estimats no és una simple il·lusió que ja ha acabat per sempre, i que, igual que les santes dones es van trobar amb el Senyor, també nosaltres un dia ens reunirem amb ells per a gaudir d’una vida plena i d’una alegria per sempre. Que esta siga la nostra meditació i la nostra oració durant estos dies, especialment en els moments en què portem a la memòria els records de tot el que hem viscut amb els nostres germans difunts.

Que la celebració d’estes festes no servisca per a alimentar en nosaltres sentiments de mort, sinó perquè els nostres cors es vagen obrint a la Vida.

Amb la meua benedicció i afecte.