Después de la muerte del Señor, los discípulos vivían una situación de desconcierto: no entendían cómo Dios había abandonado a Jesús. Él había pasado por el mundo haciendo el bien, había sido fiel a la voluntad del Padre. ¿Como era posible que Dios lo hubiera dejado morir en manos de unas autoridades que habían actuado por envidia? El final de Jesús no suponía para ellos únicamente desilusión o desengaño en una persona en la que habían puesto sus esperanzas y por la que lo habían dejado todo. Aquello que se cuestionaban era la misma fe en Dios: ¿Qué Dios es este que, en el momento de la prueba, en lugar de proteger al justo lo abandona en manos de los injustos? Los discípulos no solo necesitaban recuperar una ilusión humana, tenían que ser conducidos a la fe en el Dios y Padre de nuestro Señor Jesucristo.
En el fondo, la prueba de la fe que tuvieron que vivir es la de todos los tiempos: el sufrimiento de los justos, la prepotencia del mal, la muerte de los inocentes, la fuerza de la injusticia… Tantas cosas que tuvo que sufrir el Señor y que hoy continúan estando presentes en nuestro mundo. Una vez muerto Jesús, estarían convencidos que ya había acabado todo. Hoy también mucha gente puede pensar que el mal tiene la última palabra, que estamos viviendo en un mundo sin remedio. Si fuera así, no tendríamos esperanza.

Pero Dios resucitó a Jesús el tercer día y, al actuar así, demostró que no lo había dejado en poder de la muerte; le había dado la razón frente a quienes lo habían condenado. Después de la resurrección los discípulos no recuperaron únicamente la fe en Jesús, sino que renovaron su fe en Dios, que no había abandonado al justo en el momento de la prueba. Por eso no solo anunciaban que Cristo estaba vivo, sino que Dios lo había resucitado. La resurrección de Cristo es la confirmación de la fe en Dios.

Este anuncio es una luz de esperanza para el mundo, porque nos dice que la palabra definitiva no la tiene la muerte, sino la vida; que la prepotencia del mal ha sido vencida por el amor; que, aunque la injusticia parece que muchas veces puede vencer, las causas justas siempre acaban venciendo; que vivir amando y haciendo el bien no es una opción ilusoria, sino que es la de aquellos que saben dónde está la auténtica vida; que trabajar por la paz y la justicia tiene sentido.

La luz de Pascua es la verdad sobre Dios y también sobre el mundo. La gran prueba de la fe ha quedado clarificada; el éxito de los injustos es aparente; la victoria del mal no es definitiva; la mirada verdadera de la historia es la que nos da el mensaje de la resurrección de Jesús. Esto no quiere decir que la lucha haya terminado. Jesús dijo a sus discípulos antes de la muerte: “en el mundo tendréis luchas, pero no tengáis miedo, yo he vencido el mundo” (Jn 16, 33). La celebración de la Pascua no nos evita las luchas. Bien al contrario, para los apóstoles fue el comienzo del testimonio que los llevaría a dar la vida por Cristo. Pero la Pascua nos libera del miedo y del desaliento y nos hace libres. Y en esa libertad podemos seguir trabajando por el Reino de Dios. Pascua es un mensaje de alegría y de esperanza, porque nos da la seguridad en la victoria definitiva de la voluntad de Dios y de su designio de salvación.

Feliz Pascua de Resurrección.

VIURE DES DE LA PASQUA DEL SENYOR

Després de la mort del Senyor, els deixebles vivien una situació de desconcert: no entenien com Déu havia abandonat Jesús. Ell havia passat pel món fent el bé, havia estat fidel a la voluntat del Pare. Com era possible que Déu l’haguera deixat morir en mans d’unes autoritats que havien actuat per enveges? El final de Jesús no suposava per a ells únicament desil·lusió o desengany en una persona en la que havien posat les seues esperances i per la que ho havien deixat tot. Allò que es qüestionaven era la mateixa fe en Déu: Quin Déu és este que en el moment de la prova, en lloc de protegir al just l’abandona en mans dels injustos? Els deixebles no sols necessitaven recuperar una il·lusió humana, tenien que ser conduïts a la fe en el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.

En el fons, la prova de la fe que van haver de viure és la de tots els temps: el sofriment dels justos, la prepotència del mal, la mort dels innocents, la força de la injustícia… Tantes coses que va haver de patir el Senyor i que hui continuen estant presents en el nostre món. Una vegada mort Jesús, estarien convençuts que ja havia acabat tot. Hui també tanta gent pot pensar que el mal té l’última paraula, que estem vivint en un món sense remei. Si fora així, no tindríem esperança.

Però Déu va ressuscitar Jesús al tercer dia i, a l’actuar així, va demostrar que no l’havia deixat en poder de la mort; li havia donat la raó front als qui l’havien condemnat. Després de la resurrecció els deixebles no van recuperar únicament la fe en Jesús, sinó que renovaren la seua fe en Déu, que no havia abandonat al just en el moment de la prova. Per això no sols anunciaven que Crist estava viu, sinó que Déu l’havia ressuscitat. La resurrecció de Crist és la confirmació de la fe en Déu.
Este anunci és una llum d’esperança per al món, perquè ens diu que la paraula definitiva no la té la mort, sinó la vida; que la prepotència del mal ha estat vençuda per l’amor; que encara que la injustícia sembla que tantes vegades pot vèncer, les causes justes sempre acaben vencent; que viure estimant i fent el bé no és una opció il·lusòria, sinó que és la d’aquells que saben on està l’autèntica vida; que treballar per la pau i la justícia té sentit.

La llum de Pasqua és la veritat sobre Déu i també sobre el món. La gran prova de la fe ha quedat clarificada; l’èxit dels injustos és aparent; la victòria del mal no és definitiva; la mirada vertadera de la història és la que ens dóna el missatge de la resurrecció de Jesús. Això no vol dir que la lluita s’haja acabat. Jesús va dir als seus deixebles abans de la mort: “en el món tindreu lluites, però no tigueu por, jo he vençut el món” (Jn 16, 33). La celebració de la Pasqua no ens evita les lluites. Ben al contrari, per als apòstols va ser el començament del testimoni que els portaria a donar la vida per Crist. Però la Pasqua ens allibera de la por i del desànim i ens fa lliures. I en eixa llibertat podem seguir treballant pel Regne de Déu. Pasqua és un missatge d’alegria i d’esperança, perquè ens dóna la seguretat en la victòria definitiva de la voluntat de Déu i del seu designi de salvació.

Feliç Pasqua de Resurrecció.